Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SPIDER "EL HOMBRE ARAÑA" Nº 20 (1969). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SPIDER "EL HOMBRE ARAÑA" Nº 20 (1969). Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’agost del 2016

SPIDER "EL HOMBRE ARAÑA" Nº 20 (1969 FLEETWAY Y EDICIONES VERTICE)









Spider (Extra) va ser una col lecció d'Ediciones Vértice, SA de Barcelona (Espanya), de la qual es van editar 27 números entre 1967 i 1969.

Eren llibres d'historietes amb 128 pàgines en blanc i negre, més cobertes en rústica i en color, en els quals es van publicar còmics de la sèrie britànica The Spider, d'IPC / Fleetway. Els toms contenien, a manera de complement, aventures d'altres personatges de Fleetway.









Spider va ser, al començament, de mal, ja que acaba convertint-se en un superheroi, encara que sempre va guardar un costat  extremadament fosc. 

La sèrie es va publicar a la revista britànica Lion de Fleetway, entre 1965 i 1969. Creat originalment pel guionista Ted Cowan, i el dibuixant Reg Bunn, Jerry Siegel (autor de Superman) es va fer càrrec del guió a partir de la tercera aventura.



El misteri més complet envolta els orígens del personatge: mai es va explicar el perquè de les seves orelles punxegudes, les seves celles arquejades (a l'estil de Mr Spock de Star Trek) o de les seves dents semi-vampíricos. La seva base d'operacions era un castell escocès que va fer traslladar i reconstruir en els EUA.







Cronològicament, la seva intenció era convertir-se en el rei de l'hampa americana però, després de diverses lluites amb supervillanos, i la destrucció de l'agència de crim organitzat que intentava eliminar-lo, Spider decidir combatre el mal, encara que sempre va mantenir una arrogància extrema, i una actitud de menyspreu cap a la humanitat.





Els seus ajudants eren dos criminals: el Professor Pelham i el lladre Roy Ordini, als que tractava amb crueltat, i que fins i tot van intentar assassinar en alguna ocasió. No cal dir que els càstigs i la humiliació a què Spider els sotmetia eren exemplars. 



Fonts: Tebeosfera, wikipedia anglès, counter x.n













En aquesta entrada us ofereixo el nº 20 del 1969 titulat " El hombre que robó Nueva York".

La imaginació de Jerry Siegel no tenia res que envejar als millors guions de James Bond.

És un heroi atípic que em va frepar molt en aquella época.

No confonguem amb els de Spiderman, molt més edulcorats pel meu gust i amb menys recursos tecnológics. El Spider anglès no té res a veure amb el Peter Parker americà, bona persona, humil, timid etc. És molt més realista i està sempre entre els dos costats de la vida.