Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L' erotització del vampirisme i la immortalitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L' erotització del vampirisme i la immortalitat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de març del 2013

L' erotització del vampirisme i la immortalitat

" (..) Joan Prat, a Las raíces del miedo, assenyalava la importància de la relació física de la vampirització pel fet que, a la novel.la de Stoker, Dràcula només   s'interessa per les dones,als homes els tortura o els mata, però mai no els xucla la sang.(..) (1)

"(..) A Morella,com després a Berga, el Dip es distanciarà dels gustos del seu cosí germà dels Càrpats, que fan de la succió un acte eròtic, metàfora de la possessió sexual.(..)" (2)























"Indubtablement, sota el terror del vampir, batega un ocult sentit eròtic. Se'n deriva com un estrany hipnotisme.De la mateixa manera que el rèptil sobre la seva víctima, el vampir projecta el seu misteri parat en un punt, gairebé immòbil, segur del seu poder, desplaçant-se molt lentament. En la majoria dels casos, escull com a víctimes dones formoses i indefenses. El cinema ens ha acostumat al luxós horror de la sang sobre la seda, sobre la pell blanca i suau d'una gorja delicada." (3)















Pel.lícula de Roman Polanski del 1966
"El ball dels vampirs" , paròdia humorística del cinema vampíric on va conèixer a l'actriu  Sharon Tate amb qui es va casar el 1968 i que seria brutalment assassinada amb altres persones la nit del 9 d'agost de 1969 per membres de la família Manson. 



" (..) El públic acudeix sentint una morbosa inclinació cap aquest espectacle de vegades fascinant, de vegades grotesc. Gairebé sempre es burla dels vampirs, se li ocorren còmiques i divertides frases sobre ells, però indefectiblement acudeix a contemplar la seva macabra i luxuriosa força. En sortir al carrer, una glopada d'aire pur torna la serenitat a molts semblants. Les llums es reflecteixen sobre l'asfalt. Embolcallat  en la nit, l' ombra del vampir llisca sense pes davall la lluna (..)" (4)











La pel.lícula de Polanski, tot i que amb toc d'humor, conté aquest punt d'erotisme del que parlem. La recordo como una pel.lícula que em va impactar molt  a la meva adolescència. La veu en off  parsimoniosa del començament no s' oblida i la figura de la malanguanyada  Sharon Tate encara menys.











Encara que a l'obra de Stoker,Dràcula és del tot heterosexual, això canvia quan el mite passa al cinema, i en  " El ball dels vampirs" de Roman Polanski, no és cap excepció.







El mite del compte Dràcula i amb ell l' erotització del vampirisme, al servei del còmic. 





Una vampiressa, és la  dona que et xucla la sang,
 l' enteniment o els diners, fins deixar-te ben escolat, és un terme molt arrelat a la nostra societat. La seva accepció eròtica no cal dir-la en aquest bloc, apte per a tots els públics, només cal veure a la Vampirella.



Vlad Ţepeş o Vlad III (en català Vlad l'Empalador) (1431–1476).














A  "Entrevista amb el vampir", pel.lícula de dalt, es dona l' element eròtic, el caràcter platònic- homosexual en les relacions dels seus protagonistes i l' element del desig de l' home per aconseguir la immortalitat. Tot en un mateix pack.-







Un vampir és un cos incorrupte que troba la pròpia font de vida en la sang dels vivents. Aconsegueix doncs aquesta immortalitat escolant de sang el cos de les seves víctimes. 

Solament esdevé vampir aquell que és incorrupte.La diferència entre Orient i Occident és precisament que aquí la incorruptibilitat és signe de santedat (sants incorruptes), allà és signe de vampirisme, i de fet el vampirisme és una creença d'importació.

 Segons alguns comentaristes del tema a la concepció de la sang com a vehicle de vida s'hi afegeix la significació de vehicle de l'ànima i llavors succionar la sang significava també nodrir-se metafísicament de l' ànima. 

Pel que fa a l'erotització del vampirisme i al desig de l' home per la immortalitat, fixeu-vos que la dona és creadora de vida i en ella està l' antídot, si és que en hi ha, l'únic antídot contra la Mort - Pijus (5)




The Dubliners, entre tots fan més de 350 anys. Això si que és immortalitat.

" Ni temis el teu darrer dia, ni el desitgis." ( Marcial 10, 47) (6)



" (..)  Se sentí un corc rosegant la fusta d' algun moble. Alguns instants després, sense fer el més lleu soroll, una ombra es projectà contra el balcó, tapant, en part, la claror de la lluna.
L' ombra oscil.lava, com les ales d' una monstruosa rata-pinyada. Aleshores, hom veié, dreta en el balcó, l' alta figura d' un home cobert amb una llarga capa. Restà, un moment, immòbil. Les mans dels nostres amics es crispaven damunt la tapadora de les olles, el cos amatent a saltar a través de la cortina. La figura avançà de vers el llit, com si llisqués, rígida, molt lentament. Passà davant del mirall, que, com era d' esperar, no reflectí la imatge. De sobte, la claror de la lluna banyà la faç cadavèrica del vampir, la mateixa, però com si sortís sepultada de segles de pols, que la del frustrat assassí del nostre protagonista, allà en la llunyana vila de Gràcia. Una faç blanca dolorosament estirada cap a unes orelles punxegudes de boc. (..)" (7)


" (..) S' inclinà damunt la son reposada d' Agnès. Llavors, simultàniament, els tres emboscats penetraren a l'estança amb les olles destapades, mentre Agnès cridava histèricament. Montpalau enarborava un crucifix.
El vampir retrocedí, ràpid. En sentir, la nauseabunda pudor dels alls, la seva cara es contragué d'horrible dolor i, cosa insólita, el seu cos es tornava fosforescent. Tot fou rapidíssim. L' ombra es densificà i acollí el vampir en estat de fosforescència, el qual, des del balcó, intentà volar per damunt de les taulades. (..) (8)

(1,2) " Joan Perucho i la Literatura Fantàstica " de Julià Guillamon, Ed. 62, Llibres a l' abast, pàg 132.-

(3,4)  Els Vampirs. Versió catalana del propi Perucho de la 
homònima publicada en espanyol a Galería de espejos sin fondo l'any 1963

(5) Llibre de consulta:  Joan Perucho " Els Jardins de la malenconia" Ed. 62


(6) "Aurea Dicta", Bernat Metge, pàg 81.-


(7.8) " Les històries naturals"  de Joan Perucho, ed. 62, pàg 103.-