Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL “ PETIT I EL GRAN TORINO” de Barcelona ( 1901-1911) : David venç una vegada més a Goliat.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EL “ PETIT I EL GRAN TORINO” de Barcelona ( 1901-1911) : David venç una vegada més a Goliat.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de juny del 2012

EL “ PETIT I EL GRAN TORINO” de Barcelona 1901-1911: David venç una vegada més a Goliat.





La moda del vermut ( licor aperitiu  fet  amb vi blanc  aromatitzat amb donzell i altres substàncies)  s’ estableix  a Barcelona  l’ any 1901 quan Flaminio Mezzalama, gerent per Espanya de la marca Martini & Rossi de Torí, inaugura en el carrer Escudillers un bar anomenat Torino  on servien el preciat aperitiu. Per si sol el vermut no hagués triomfat entre la burgesia de l’ època sinó fos perquè la intel.ligentíssima direcció de Ricard Campmany va convertir aquest cafè en una joia del modernisme tan pel que fa a la seva façana exterior com al seu interior.








Ens comenta  l’ “HISPANIA” nº 76 , una revista de l’ època, del 15 d’ abril de 1902 , pàg. 162:

“(..) Tanto en la portada como en el interior, asi en el atrevimiento de los arcos, como en la artística bodega, que forma en el fondo de la sala un amplio y hermoso departamento, como en los tapices y pinturas murales y en el cómodo y originalísimo mobiliario de inspiración del señor Campmany, fielmente interpretada por los demás artistas, ha sabido producir un todo bello y armónico de sin igual atractivo.” 






“(..) Los tapices, que han sido pintados por el señor Ventosa, representan una alegoria de la ciudad de Torino y escenas de la vendimia y de la fabricación del vermouth. Los escultores señores Massana y Bussi, los ebanistas señores Calonje e hijos, los marmolistas señores Josué Bussi  e hijos, los lampistas señores Miret y Ascus y el vidrero señor Gabarró, todos han colaborado gallardamente al mejor efecto estético del establecimiento, (..)”




 Mezzalama, que després es faria català per adopció,va arribar a Barcelona a principis del segle XX i es va instal · lar com a gerent de Martini & Rossi per tota la Península en el  local- restaurant anomenat Grill Room situat  al nº 8 del carrer Escudellers-Avinyó  que convertí el  1901 en el cafè Torino gràcies a la col.laboració de Ricard Campmany i freqüentat pel seu amic Antoni Gaudí.


Flaminio Mezzalama, un torinès afincat a Barcelona, va obrir dos cafès a la ciutat, el 1902. El Torino, al passeig de Gràcia, 18, desaparegut al cap de pocs anys, i el Petit Torino (1901), al carrer Escudellers nº 8, tots dos ricament decorats segons projecte de Ricard Capmany. El local d'Escudellers va passar poc després a mans de la família Bofarull, quan ja havia adquirit el nom de Grill Room. Conserva, amb pocs canvis, el revestiment original de fusta i els vidres emplomats decorats amb flors i elements de color. L'escut amb un brau rampant és el símbol del vermut Torino. A l'interior es conserva l'aparador modernista i diverses peces del mobiliari, llums i altres elements ornamentals i encara avui es pot veure al carrer Escudellers 8 de Barcelona. En canvi el Gran Torino, el Torino del Passeig de Gràcia està totalment desaparegut: 


 David ha vençut una vegada més a Goliat, en temps de crisi consola una mica.




Pero el verdadero inventor del vermut es Antonio Carpano en 1786, y desde su bodega en Turín se puso muy de moda entre la nobleza piamontesa.


História del vermut




El Café Torino, una obra maestra del modernismo barcelonés, fue durante la primera década del siglo XX el Palacio del Vermut y el primer establecimiento de España donde pudo tomarse esta conocida bebida.
 Esta bebida se hizo muy popular en Barcelona, tanto es así que ir a tomar un vermut al Torino se convirtió en una atracción indispensable para todo turista que visitará la ciudad y, por descontado, para la flor y nata de la burguesía catalana de la época.


El Gran Torino, el local de Passeig de Gràcia 18 cantonada Gran Via va esser inaugurat el novembre de 1902 per el mateix Flaminio Mezzalama veient l’ èxit del Petit Torino del carrer Escudellers:

“ (..) Por eso en el local de que se trata se ve todos los dias y a todas horas lleno de parroquianos, que van a saborear con fruición el esquisito vermouth Torino y a recrear la vista con la elegante decoración y el bien escogido mobiliario que adorna el establecimiento.”



 Hispania nº 76 del 15-04-1902 pàg. 162.- 




El mateix Ricard Campmany es va encarregar, altre vegada de tot el projecte però aquesta vegada sense estalviar en despeses:
“ (..) Y es que si aquél fué montado con esquisito gusto, éste le supera, habiendo sido instalado con gran explendidez y lujo. La dirección en general ha corrido a cargo de don Ricardo Campmany si bien han colaborado otras personalidades con entera independencia. Asi la marquesina de hierro es obra del arquitecto don Pedro Falqués y los tapices pintados por los señores Urgell (Modest Urgell i Inglada) y Ferrater. Grata sorpresa nos ha causado los nuevos elementos que para la decoración nos presenta la casa de don Hermenegildo Miralles. (..) Por dichos procedimientos se han conseguido los soberbios techos de las dos primeras salas cuyo proyecto es debido al arquitecto don José Puig y Cadafalch, así como tambien la preciosa sala del fondo que fué proyectada por el arquitecto don Antonio Gaudí.”

Hispania nº 90 del 15-11-1902 pàg. 478.-




Este espectacular edificio, situado en el Passeig de Gràcia número 18, esquina con Gran Vía, fue inaugurado en 1902 y en su diseño intervinieron los mejores arquitectos del Modernismo catalán: Antoni Gaudí, Pere Falqués y Josep Puig i Cadafalch, además de los escultores Massana y Buzzi. Su suntuoso interior estaba decorado con muebles de la prestigiosa casa vienesa Thonet, trabajados bajo la dirección del decorador Ricard de Campmany.

Tal era la belleza del Café Torino que en 1903 se hizo con un premio, recién creado por el Ayuntamiento de Barcelona, con que se distinguía a los mejores comercios de la ciudad. El Torino cerró sus puertas en 1911 y con él nacía un mito.






mr. domingo