Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 2 de maig del 2009

BREU VIATGE PER LA FELICITAT: D´ EPICUR AL FELICISME PASSANT PER EL BUDISME ZEN

"La Felicitat no és res més que l´altre costat de la desesperació, desfes-te de les dues coses.-" (Dita Zen)


D'Epicur només citaré l´esplèndida, per entenedora, contraportada del llibre sobre Epicur de 200 ptes (de vegades, les coses bones són barates i pels que conten amb euros són 1,20 €) comprat al «quiosquillo» del costat de casa i traduït per Jordi Cornudella Martorell; em trec la barretina perqué amb aquesta breu descripció em va fer venir ganes de llegir aquest gran filòsof grec:




"Desfes-te d´opinions, prejudicis i teories fins que ja no quedi res. Llevors desfes-te del res." (d.z.)
¨


EPICUR (ca.341-270a.C.) és un dels filòsofs cabdals de la Grècia antiga, i, sens dubte, el més maltractat per la posteritat. La seva negació de la inmortalitat de l´ànima i de la providència divina, els seus atacs a la religió i a l´Estat, i la seva aferrissada defensa de la llibertat de l´individu el van convertir en objecte d´escàndol i d´escarni. Però la doctrina d´Epicur, d´una solidesa extrema, està tota ella encaminada a ensenyar com, mitjançant la reflexió sobre el món que ens envolta i deixant de banda les superxeries, és possible de viure amb plaer si es viu amb seny, amb honestedat i amb justicia.
En la carta i les sentències que recull aquest volum, Epicur exposa com, fins i tot en temps de corrupció i de crísi, és possible la felicitat.¨

Naturals i necessaris, Epicur considera que ho són els que tallen el dolor, com la beguda per a la set; naturals i no necessaris, els que només donen colors més vius al plaer però no suprimeixen el sentiment de dolor, com el menjar refinat; ni naturals ni necessaris, coses com les corones o l´erecció d´estàtues.


" Cap plaer, per ell mateix, no és dolent. Però els mitjans de procurar-se certs plaers sovint comporten més molèsties que plaers." (Màxima VIII)


"No es pot viure amb plaer sense viure amb seny, amb honestedat i amb justicia, ni viure amb seny, amb honestedat i amb justicia sense viure amb plaer. Qui no té allò que fa viure amb seny, amb honestedat i amb justicia no pot viure amb plaer."  (Màxima V)




"Utilitza tots els fems de la vida per adobar les teves flors" (d.z.)

" A nosaltres, la mort no ens afecta: perquè el que s´ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta " (Màxima II)

"El zen et permet acceptar d´altres persones encara que aquestes no t´acceptin a tu." d.z.

"Perquè viure no té res de terrible per qui ha assumit de debó que no hi ha res de terrible a no viure. Per tant, és un beneit qui diu que li fa por la mort no perquè patirà quan arribi sinó perquè pateix sabent que arribarà. Perquè allò que no fa nosa quan hi és, és absurd que faci patir mentre s´espera.


"De tot el que la saviesa procura al conjunt de la vida de plena felicitat, el més important, de molt, és el benefici de l´amistat." ( Màxima XXVII)


"L´autosuficiència és un gran bé, no per tal de disposar en tot moment de poca cosa, sinó perquè d´aquesta manera, si no tenim gaire, amb poc ens conformem. [...] Els àpats senzills reporten el mateix plaer que els tiberis refinats quan s´ha suprimit del tot el dolor degut a la carència. I el pa d´ordi i l´aigua produeixen el plaer més extrem quan se´ls porta a la boca algú a qui fan falta."

"De desitjos, n´hi ha que són naturals i necessaris, n´hi ha que són naturals i no necessaris, i n´hi ha que no són ni naturals ni necessaris, sinó que neixen de l´opinió supèrflua." (Màxima XXIX)

Naturals i necessaris, Epicur considera que ho són els que tallen el dolor, com la beguda per a la set; naturals i no necessaris, els que només donen colors més vius al plaer però no suprimeixen el sentiment de dolor, com el menjar refinat; ni naturals ni necessaris, coses com les corones o l´erecció d´estàtues. (Escoli)






"SAFO: LES BECEROLES DE LA POESIA AMOROSA.-

De Safo(612-595 a. C), poetessa grega nascuda a


Eressos, a la costa meridional de l´illa de Lesbos, però que va viure practicament la totalitat de la seva vida a Mitilene, escric tres petits poemes, traduïts per Manuel Balasch. Hi faig referència a l´amor, un altre camí cap a la felicitat..., o no?

 Com en el branc més alt, s´enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l´oblidaren...
mes no, no l´oblidaren: no la podien heure.



  Delicadíssima manera, per part de Safo, de felicitar una noia que segurament es casà ja gran, quan n´havia pràcticament perdut les esperances.


El bell ho és tan sols com ho és son rostre,
l´home bo, en canvi, és bell perquè és benèvol.



 ....mes l´amor les entranyes


m´ha sacsejat com vent que en un munt bat els roures.





ALGUNES PARAULES DE L´ANTIGA SAVIESA:


Per conquerir la felicitat s´ha de ser savi, bo i ric en virtuts. Aquesta saviesa et farà no témer el pitjor enemic de la felicitat: la mort.

"Cal esperar sempre el darrer dia d´un home, i no hi ha ningú de qui es pugui dir que és feliç, abans de la seva mort i de les seves honres supremes." (Ovidi, Metamorfosis 3,135)

Malgrat això...

"No tinguis per feliç ningú, si no és el qui és savi i bo." (Horaci, Epístoles 1,16,20)

"La veritable felicitat es fonamenta en la virtut" (Sèneca, De vita beata 16, 1.)


Per als menys virtuosos...


"Qualsevol estupid pot complicar les coses, la gràcia està a simplificar-les."d.z.



"Voldria tenir un esclau ben alimentat, una muller no massa lletrada, nits amb son i dies sense plets"(Marcial 2,90,9)


"Feliços els bornis en un país de cecs"(Proverbi citat per Frederic el Gran)


Però també en l´adversitat:



"En tots els revessos de fortuna, la pitjor condició és la d´aquells que han conegut la felicitat."(Boeci, De Consolatione Philosophiae 2,4.)


"Els béns de la vida no compensen els mals, encara que siguin iguals en nombre."(Plini, Història Natural 7, 41,34)


"Quan vegis un malaurat, sàpigues que és un home." (Sèneca, Hercules Furens 463)

Però també en temps de crisi:

"la calamitat és una avinentesa per al valor." (Sèneca, De providentia 4,6)

"Sovint, els mals mouen l´enginy." (Ovidi,Ars Amandi 2, 43.)

"L´adversitat sol revelar el talent, la prosperitat el sol amagar."(Horaci, Sàtires 2,8.73.)

Com veieu n'hi ha per a tots els gustos. No em puc estar de referir algunes frases del que diuen els antics sobre la mort, l´altre gran tema; per a alguns, l´únic:

"La mort ho reclama tot. Morir és una llei, no un càstig." (Sèneca, Epigrames 7,7.)

"La pàl.lida mort truca amb igual urgència a les barraques dels pobres que als castells dels reis." (Horaci, Odes 1,4, 13.)

"Cada dia morim." És a dir, cada dia morim una mica. (Sèneca, Epístoles 24, 20.)

Però, fins i tot en la mort hi ha petits fils d´esperança:

"Res no, torna al no-res,"

La mort no és anihilament, sinó resolució de la matèria en els seus elements, de manera que aquests queden lliures per a la creació d´altres éssers. (Lucreci 1, 248)

"La natura no ens deixa veure l´anorreament de res." (Lucreci 1, 224.-)

"Perquè tota mutació que fa sortir un cos del seus límits naturals, suposa la mort de l´ésser que era abans."

 Però els éssers estan en contínua transformació: cada nova fase equival a la naixença d´un ésser diferent i a la mort del que abans existia. (Lucreci 1, 670)

"Tot canvia, res no s´anihila." (Ovidi, Metamorfosis 15, 165.)"Tota la vida dels filòsofs és una preparació de la mort." (Ciceró,Tusculanes)

"Per als homes és un bé la mort, quan no ve a interrompre els anys feliços, i en els tristos acudeix a la nostra crida." (Boeci De Consolatione Philosophiae)

"No tem la mort aquell qui sap menysprear la vida." (Cató, Dístics. 2,11)

"Ploraves, quan vas néixer; no et fou cap goig, doncs, la naixença. ¿Per qué et dol ara de morir? " (John Owen, Epigrammata 3, 192.)





El Gran germà oriental : El Zen





L´essència del Zen és extraordinàriament senzilla. El Zen és l´essència més pura de la ment i desapareix en el mateix moment en què la volem conceptualitzar; per la seva mateixa naturalesa, l´essència del Zen no és oriental ni occidental. Els mestres clàssics deien que el Zen no és patrimoni de cap cultura o filosofia i menys encara d´una classe social determinada. Com va assenyalar un poeta Zen:


" Damunt de quina porta no es reflecteix la llum de la lluna?"

El Zen no és un producte de les idees, al contrari, constitueix el seu propi fonament.-


Ens diu Alan Watts: " El pensament occidental ha canviat tan ràpidament que ens trobem en un estat d´enorme confusió, no solament hi ha serioses dificultats de comunicació entre els intel·lectuals i el públic en general sinó que la direcció del nostre pensament i fins i tota la nostra mateixa història ha soscavat seriosament els supòsits del sentit comú."


Això ens porta, cada vegada més, a un món una mica a la deriva, sense fites gaire clares, fer-se ric rápidament com l´únic model de vida a seguir. La part espiritual de l´home ha perdut interès, i no em refereixo a les religions sinó a l´art, a la música, a la filosofia, etcètera.


Continua dient Watts: "Estem acostumats a termes absoluts, a principis i lleis fortes a les quals poder agafar-nos per a la nostra seguretat psicológica i espiritual."


Aquest estat de confusió de l' home occidental propicia el seu acostament cap al Zen. Encara que en un principi el concepte budista del "Gran Buit" ens fa una mica de por, amb la recerca del nostre propi Zen podem acostar-nos a la nostra tan preuada felicitat.


La situació del Zen, segons Watts, és: "amunt ni una teula per a cobrir el cap, i abaix ni un centímetre de terra on recolzar el peu." I encara que ell mateix ens diu que no l´hem d´importar cap a casa nostra d´una manera literal, sí que podem apendre moltes coses d´aquest.
Ens diu: "Té el mèrit especial de ser un mode d´expressió tan intel·ligible, o desconcertant, per a l'intelectual com per a l'illetrat, és directe, té força i humor i un sentit de la bellessa i de l'absurd que resulta a la vegada exasperant i delicios."

 Continua dient:


"El Zen és, sobretot, una experiència de caràcter no verbal, absolutament inaccesible per mitjans purament literaris o erudits. Per saber el que és el Zen i especialment el que no és, no hi ha més remei que practicar-lo."

Per acabar amb aquest apartat, esmentaré precisament la part pràctica del Zen i com flueixen els seus coneixements. El gran mestre Taisen Deshimaru ens diu: "El secret del Zen consisteix a seure, senzillament, sense cap objectiu ni esperit de profit, en una postura de gran concentració. Aquesta manera desinteressada de seure s'anomena 'zazen'. 'Za' significa asseure's i 'Zen', meditació, concentració." "[...]
La pràctica del zazen és molt eficaç per a la salut del cos i de l´esperit. El Zen no pot ser tancat en un concepte, ni comprès pel pensament, requereix ser practicat. És, essencialment, una experiència."

Llevors es procedeix a un intercanvi de preguntes i respostes entre el mestre i els seus deixebles, anomenat 'mondo' ('mon': pregunta, 'do': resposta), que és a la vegada fresc i profund, lliure i greu. La resposta del Mestre a la persona que pregunta va sempre més enllà de la raó de la mateixa pregunta i agafa, a vegades, una forma enigmàtica i desconcertant a primera vista."





La Felicitat: Avui.


Charles Robert Darwin (1809-1882) ens parla ja en el segle XIX i en el seu tractat sobre "L´origen de l´home" de les emocions que ell com a naturalista detectava entre els mamífers superiors i la seva gran semblança amb les emocions humanes. Fins i tot havia vist com animals de classes inferiors demostraven aquestes emocions: "els animals inferiors, igual que l´home, senten plaer i dolor, felicitat i misèria. La felicitat no és mai tan ben expressada com quan ho fan els animals joves, cadells, gatets o xais, quan juguen plegats, com els nostres fills."

"La por actua en ells de forma idèntica a com ho fa en nosaltres, produint un tremolor muscular, una palpitació del cor, una relaxació d´esfínters i un eriçament del pèl."

Continua dient : "Moltes de les nostres emocions més complexes són comunes a molts animals superiors. Tothom sap com pot ser de gelòs un gos si el seu amo mostra afecte per una altra criatura; el mateix que jo he vist en les mones. Això mostra que l´animal no només estima, ans vol ser estimat. Els animals tenen sentit d´emulació. Els agrada ser aprovats i animats; un gos que porta el cistell del seu amo se´n sent orgullós."

Veiem com les emocions no són una exclusiva de l´home i molt abans que nosaltres els nostres avantpassats ja sentien aquestes mateixes emocions, si voleu en un estadi molt més primitiu.

Sebastià Serrano, a la primera página del seu llibre Els secrets de la felicitat, ens parla de Darwin i comenta que en el seu llibre
L´expressió de les emocions en l´home i els animals, Darwin un dia va preguntar a un nen d´uns cinc anys què era per a ell ser feliç, i la criatura li etzibà, sense pensar-s´ho dues vegades : "Parlar, riure i fer petons."Quina resposta més ben donada! I realment en Sebastià Serrano te tota la raó: intuïtivament, el nen ho ha dit tot, no es pot dir res més. Com un gran mestre zen, perquè el zen és això, quelcom que quan ho tens, ho tens i no saps com ha vingut. Amb la innocència d´un nen petit, comunicar-se amb la vessant més humana, el riure, per arribar al grau màxim, a l´estimació, que ens porta cap a la felicitat. Comunicació, compartir les emocions amb tots els mitjans que tenim i que hem après al llarg dels temps, per arribar a compartir aquesta felicitat amb els altres i així cercar la nostra pròpia felicitat.

Ens comenta Sebastià Serrano: "El gust enlluernador per les vocalitzacions, la gairebé hipnotitzadora atracció per mirar-se mútuament a la cara i el magnetisme afectiu subjacent en tocar-se, serien plaers molt grans, unes delícies que la selecció natural hauria triat amb molta cura."

Aquesta descripció tan literàriament ben feta i descriptiva a la vegada, de com l´home ha conservat al llarg del temps la seva pròpia essència, ens portaria a un altre vessant del nostre breu viatge cap a la felicitat.

On rau aquesta felicitat, aquestes emocions, aquesta essència, com li vulgueu dir?
Em trairia a mi mateix si acabés dient, com ens diu Eduard Punset en el seu "Viatge a la Felicitat", que tot rau en el cervell de l´home, entre les rugositats dels seus hemisferis, però, si més no, i encara que no he llegit el seu llibre, tant si el viatge el fem de dins cap enfora o de fora cap endins, l´important és fer el viatge. Deixem que cadascú el faci com vulgui.
No sería just si no esmentés que el terme felicisme l'he agafat prestat de n'Albert Casals, i que aquesta mateixa entrada del meu bloc la vaig començar a dissenyar després de llegir un article a El Periódico que parlava de la seva particular manera d´entendre la vida, amb la qual hi estic d´acord en algunes coses, més de les que hom pot pensar, i en d´altres no. -Pijusmagnificus-