Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta timos de l' Esquella. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta timos de l' Esquella. Ordena per data Mostra totes les entrades

divendres, 7 d’agost del 2015

Timos de la Esquella


 El setmanari " Cu-Cut", en el seu nº 86 del 20 d' agost del 1903, treu un suplement anomenat : " Suplement de desinfecció artística"  i en lletres grosses " Timos de la Esquella".-

Era evident que la rivalitat entre "L' Esquella de la Torratxa " (1872-1939) i el nouvingut "Cu-Cut" (1902-1912) va arribar a un punt de màxima tensió en aquest estiu del 1903. 

La temperatura va pujar molt, sobretot, quan l' Esquella en el seu número del 31 de Juliol va criticar i caricaturitzar al seu antic col.laborador i dibuixant, Gaietà Cornet i Palau (1878-1945), ara en les files del Cu-Cut.  I encara més quan, en Cornet, és l' autor del ninot símbol del setmanari.


Això fou el detonant que provocà que el "Cu-Cut" publiquès  aquest suplement sobre els plagis de L' Esquella de la Torratxa.-




Tota la redacció del Cu.cut, segons ho expliquen ells mateixos, es possaren a cercar proves d' aquestos plagis que en Cornet coneixia en part.

En aquesta imatge, publica "Cu-Cut", el plagi que L' Esquella fa, en aquest cas per Moliné, en el nº 1000 de l' any 1898, 
de l' original alemany publicat a la revista "Fliegende Blätter" de Munich , nº 2532 de l'any 1894.

L' espavilat xafarder del meu bloc, segur que sap diferenciar entre la versió alemanya i la catalana.-




En el cas de Manuel Moliné i Muns (1833-1901), Cu-cut exculpa el distingit caricaturista, recentment desaparegut, per la seva probada vàlua.



Portada de l' esquerra, l' original del gran setmanari alemany, "Jugend" de Munich, portada del nº del 9 de Maig 1896.

Portada de la dreta i timat per L' Esquella en l' Almanach del 1897.-


Plagi de L' Esquella, el de l'esquerra del 15-06-1897, el de la dreta del 5-10-1900. L' original del centre, publicat per " Le Rire" de París nº del 31-10-1896.-


Un altre exemple.-

A l' esquerra, la publicada pel Quality de Nova York el 1901 i a la dreta la timada per l' Esquella en l' Almanach del 1903.-

Diu abaix de tot:

" Home, per l' amor de Deu !. Passi que plagii dels francesos y dels alemanys, però dels yankis ! (...) "







A dalt a l' esquerra; Publicat pel " Flegende Blätter" de Munich nº 2656, del 1896.-

El de la dreta: El timat per L' Esquella en el nº del 20-10-1898.-










El de l' esquerra publicat pel Gil Blas de París, nº 17 de Juny de 1898.
A la dreta, el timat per L' Esquella del 23 de Juny de 1899.-


L' enfotisme de " Cu-cut" envers L' Esquella de la Torratxa i el seu director, en Josep Roca i Roca, arriba a extrems  hilarants.-




Més exemples dels plagis.-




A l' esquerra, el publicat per " Le Rire" de París, nº 15 d' Agost del 1896.

El de la dreta,el timat per L' Esquella, nº 19 d' Agost del 1898.-







Diu l' acudit del "Kiosco Moderno":
" Fassi'l favor de donarme'ls darrers números del Gil Blas, de Le Rire, del Flegende Blätter, del Jugend, del......"

" No han arribat encara, però prengui la Esquella que és lo mateix. "
La majoria de plagis porten la signatura de  Ramón Miró i Folguera (1864-1927), conegut a la vegada per la seva facilitat en imitar l' estil de diversos dibuixants coetanis. Era evident que hi havia unes certes ganes de revenja per la marxa d'en Cornet a la competècia i per la baixada de les vendes, per part de L' Esquella i això li va costar car. 
Cu-cut es defensà i de quina manera !

Ens diu, Lluís Solà i Dachs, a la seva gran obra" Un segle d' Humor Català":

"(...) Miró fou, durant una colla d' anys, el dibuixant de plantilla de les revistes d' en López. Quan els dibuixos de tots els col.laboradors importants havien estat ja inserits, en Miró completava tots els espais que faltaven fossin de la mena que fossin:  feia els "culs de llàntia", els dibuixos petits,els grossos i, de tant en tant, també dibuixava alguna portada. "
Qui podia controlar una tan gran capacitat de producció sigui original o inspirada, encara que de vegades  es passés. ?   (Pijus)













dimarts, 6 de desembre del 2016

ALMANACHS DE L' ESQUELLA DE LA TORRATXA (1889-1900) I MANEL MOLINÉ I MUNS (1833-1901)




Primer Almanac de l'Esquella de la Torratxa del 1889 . 
Portada dibuixada per Manel Moliné en format 210 x 140 mm.-



Contraportada del mateix Almanac.-



Almanac del 1890 de L'Esquella de la Torratxa.
Signada per Moliné.-


Contraportada de l' Almanac del 1890.-

"Sempre avant, Avant sempre"
és el lema de l'Esquella creat per  Josep Triadó que figura ja en la portada de l'anuari del setmanari.


















Detall del lema del setmanari: 

"Sempre Avant, Avant Sempre. "













Almanac de l' Esquella del 1891.
Portada  dibuixada per Moliné,.










Contraportada del mateix Almanac del 1891.-



Almanac de l' Esquella del 1892 dibuixada per Moliné.-



Contraportada de l' Almanac del 1892.-




Almanac de l' Esquella del 1893 dibuixada pel mateix Moliné.



Contraportada de l' Almanac del 1893.-



Almanac de l' Esquella del 1894 dibuixada per Moliné.-

La fiesta era típica ja en aquells anys.






Contraportada de l' Almanac del 1894.-




Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1895 dibuixada per Moliné.



Contraportada del mateix Almanac del 1895.



Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1896.
Portada  dibuixada pel mateix Moliné.




Contraportada de l' Almanac del 1896.- Un altre escena costumista.


Portada de l' Almanac de l' Esquella de l' any 1897 dibuixat per..... ?

Aquí no apareix el nom de l' insigne dibuixant per?

Vegeu    TIMOS DE L' ESQUELLA








Contraportada del mateix Almanac del 1897, aquest sí, signat per Moliné. El meu preferit.-









Almanac de l' Esquella del 1898  dibuixat per Moliné.








Preciosa escena costumista d'en Moliné com a contraportada de l' Almanac del 1898.




L' Almanac del 1899 no el tinc al sac i per possar una imatge dolenta.....


Aquest és de l' Almanac del 1900 i no està dibuixada per Manel Moliné, segurament ja debia tenir problemes de salut aleshores.-




Contraportada de l' Almanac de l' Esquella de la Torratxa del 1900.-



Manuel Moliné i Muns  va néixer l' any 1833 a Barcelona i va morir-hi el 1901. L' Esquella de la Torratxa li va dedicar integrament el seu núm.1164 corresponent al 3 de maig de 1901. La seva popularitat ,tan a la Campana de Gràcia com a l' Esquella de la Torratxa, era molt merescuda puix els seus dibuixos anaven més directament al públic, tot i que, durant força temps s' havia dedicat a una activitat que ara ens semblaria insòlita: donar color a les fotografies.




Fotografia del cadàver de Moliné en la contraportada del nº 1164 dedicat integrament a ell. Era molt normal a l'època aquest tipus de  divulgació post mortem.





















Els seus companys de viatge de l' Esquella escriuen sobre ell en aquest nº del 3 de maig del 1901, visiblement afectats per la seva absència.




Manuel Moliné i Muns va néixer a Barcelona el 1833. Fill d'Ignacio Moliné, dedicat a la passamaneria, i Antonia Muns. Es casà amb Josefa Petit i tingueren dos fills, Manuel, casat amb Dolores Villar, i Leocadia que morí de pleuropneumònia l'onze de novembre de 1878, als vint-i-un anys. Durant un temps visqué al carrer Lauria, 46, 4t de Barcelona, però posteriorment canvià la seva residència al carrer del Carme, 38, 4t.













El darrer retrato del nostre gran dibuixant, en Manel Moliné  Muns publicat al nº 1164 corresponent a l' Esquella de la Torratxa del  3 de maig de 1901. Ell va morir el 26 d' Abril del 1901. 






























La màxima creació de Manuel Moliné en el terreny de la caricatura fou la de l' alcalde Francesc de P. Rius i Taulet. Aqui presenta tot el consistori municipal en plena gatzara durant l' Exposició Universal de Barcelona de l' any 1888.







Alguns dels seus dibuixos.









En Rius i Taulet un altre vegada, obsesió de tota la seva vida.

Els Homes de la Campana, entre ells, el nostre dibuixant, Manel Moliné en el nº 2.

1. I. López Bernagosi (Fundador de "La Campana de Gràcia") 

2. M. Moliné (Dibuixant) 

3. J. Roca i Roca (Escriptor) 

4. J. Lluís Pellicer (Dibuixant) 

5. J. Guibernau "C. Gumà" (Escriptor) 

6. E. Junoy (Escriptor) 

7. J. Burgas (Escriptor) 

8. R. Miró (Dibuixant) 

9. Pere Bonet (Gravador) 

10. J. Serra Constansó (Escriptor) 

11. Marian Foix (Dibuixant) 

12. J. Bas i Socías (Escriptor) 

13. J. Pellicer Montseny (Dibuixant) 

14. C. Cornet (Dibuixant) 

15. N. Vàzquez (Dibuixant) 

16. J. Costa "Picarol" (Dibuixant) 

17. J. Robert (Dibuixant) 

18. Gabriel Alomar (Escriptor) 

19. Pere Inglada (Dibuixant) 

20. A. Samblancat (Escriptor) 

21. R. Opisso (Dibuixant) 

22. J. Roure Torrent (Escriptor) 

23. J. Segrelles (Dibuixant) 

24. A. Rovira i Virgili (Escriptor) 

25. Marius Aguilar "Paradox" (Escriptor) 

26. Lluís Capdevila (Escriptor) 

27. M. Marinello (Escriptor) 

28. M. Solano (Gravador) 

29. Manuel Solano (Fotògraf - Gravador)





En Manuel Moliné i Muns, encara que no es tracta d' un dels tres grans de la segona meitat del segle XIX, Padró, Pellicer i Planas ( aquest darrer més com a dibuixant de la bona societat), no queda gaire endarrera. Havia col.laborat també a El Cañón Rayado (1859-1860), Un Tros de Paper, La Flaca i La Mosca Roja, i a l' edició de diversos Singlots poètics de Pitarra.

Els comentaris sobre Manuel Moliné són extrets de la gran obra de Lluís Solà i Dachs: " L' Humor Català" Vol. I pàg 74.-


Personalment, disenteixo un xic d' aquesta opinió d'en  Solà i Dachs, al menys com a portadista d' aquestes deu meravelles d'  almanacs de l' Esquella es demostra que per alguna cosa van confiar en el seu mestratge i bon criteri estètic.

Per altre banda dibuixos perduts en el temps com aquest ho diuen tot. Pijus.-